Amb el fred necessitem escalfar-nos i què millor per fer-ho que entrar en una piscina d’aigua termal ben calenta i fumejant?
Ja és sabut que a Caldes de Montbui i a La Garriga hi tenim termes, els romans ja les van saber aprofitar i, de fet, a Caldes, hi trobem un dels vestigis termals de l’època romana més ben conservats de la península.
Més endavant, aquestes aigües curatives van ser el detonant de fenòmens socials com el turisme de salut o l’estiueig, que van tenir un paper molt important en la dinamització de l’economia i la cultura de la nostra comarca.
Avui tenim espais museïtzats, balnearis per totes les butxaques, i festes populars o gastronòmiques que ens amplien la idea que les aigües termals, no són només per submergir-s’hi.
Però, per què brolla aigua calenta per les fonts d’aquestes dues poblacions?
Realment aquest és un tema que poques vegades surt explicat a les webs d’informació turística, o si ho fa, el trobem explicat una mica per sobre.
Com a usuaris ens interessen els beneficis de les aigües, però és poc habitual que ens fem preguntes com, d’on venen?, perquè brollen aquí i no en una altra població?, o, quins són els fenòmens que les doten de les seves propietats curatives?
I la veritat, són “perquès” molt interessants que ens ajuden a conèixer millor el territori que trepitgem i, per tant, a sentir-nos-hi més connectats.
En voleu saber les respostes?
Per aquells que us faci gràcia saber-les, prepareu-vosmarxem de viatge cap al fons de la terra.
Ens acompanyes?
Si no fos per les falles, no tindriem aigües termals al Vallès.
La geologia és la ciència que estudia l’origen de la Terra. Ens explica com es va formar, com ha anat evolucionant, de quins materials es compon i quina és la seva estructura.
És a dir, amb els seus descobriments sabem perquè tenim una muntanya aquí o una plana allà. El seu coneixement ens transporta al principi de tot, a quan els continents encara estaven junts i a les èpoques de dinosaures i volcans en contínua erupció.
Val doncs, en aquells moments, just quan el continent europeu es començava a despendre per un dorsal, els moviments que es van originar van ser els responsables de crear la fossa tectònica Vallès- Penedès. Coneguda també, en termes geogràfics, com a Depressió Prelitoral.
I què és una fossa tectònica o depressió? Doncs una zona plana de terreny limitada per falles, que geogràficament les podem anomenar muntanyes o cingleres.
Recordem que una falla és una fractura del terreny en la que un bloc de terra enorme s’enfonsa i provoca una diferència important de nivells.
Si ens fixem en aquest mapa geològic de la comarca tan interessant que hem trobat, veurem que La Garriga i Caldes de Montbui, es troben justament sobre les falles que limiten la fossa tectònica Vallès-Penedès.
És a dir, es troben justament on el terreny comença a fer-se més abrupte que és el que ens indica que hi ha una falla.
D’una banda, Caldes la trobem a l’altura dels Cingles de Bertí, i la Garriga, a les faldes del Tagamanent.
La pròxima vegada que circuleu per la C-17 cap a Aiguafreda, o enfileu la carretera cap a Sant Feliu de Codines, ho veureu ben clar.
Us ve la imatge al cap, oi?
Segur que sí.
Però, seguim sense saber com surten les aigües termals del Vallès
Un estudi publicat a l’ACTA GEOLÓGICA HISPÁNICA el 1974, és a dir, fa 48 anys, conclou que:
“Las aguas son de origen meteórico, estableciendo a la vez la teoría de que su termalismo puede deberse
a un sistema geotérmico, para el que se ofrece un modelo de recarga”
Enteneu alguna cosa?
Jo quan ho vaig llegir tampoc, sincerament.
Però, ara sí.
Us ho explico.
Que les aigües siguin d’origen meteòric, no vol dir que va caure un meteorit i de l’explosió va començar a sortir aigua. No.
Vol dir que l’aigua de la pluja o la neu, s’ha filtrat al subsol i per gravetat, ha viatjat cap al fons de l’escorça terrestre fins a escalfar-se.
Aquest, és un model de recàrrega, és a dir, les vetes d’aigua es regeneren per la filtració d’aigua nova, i també, un sistema de geotèrmia, ja que l’aigua s’escalfa per l’escalfor de la terra.
Un cop calentes, aquestes aigües quan arriben a una profunditat que pot anar entre 1.000 i 3.000 m topen amb capes de granit altament impermeables que les tornen cap amunt.
Per refredament, durant el recorregut van passant d’estat vaporós a líquid a mesura que arriben a la superfície, i per arribar-hi busquen escletxes i fissures a les roques..
És aquí on entren en joc les falles: on hi ha una falla, hi ha un terreny trencat ple d’espais perquè l’aigua hi pugui circular.
Així que ja tenim la resposta.
Les aigües termals del Vallès són aigües filtrades que s’escalfen gràcies a la calor de la terra i quan topen amb el granit tornen a pujar a través de les fissures que les falles han deixat en el terreny.
A Granollers o a Parets, per exemple, no hi ha aigua termal perquè el terreny està segellat, no hi ha falles.
Quins tipus d’aigües termals tenim al Vallès?
A Caldes de Montbui, de la Font del Lleó l’aigua brolla a 74 °C i es considera una de les més calentes de la península. A La Garriga, a la font del Pou Calent, l’aigua brolla a uns 60 °C.
La diferència de temperatura ve donada pels metres de profunditat d’on brolla l’aigua.
Com a dada interessant, apuntar que la velocitat d’escalfament de l’aigua quan es filtra és de 0,3 °C per cada 100 metres de profunditat. A partir d’aquí podem fer números i calcular la profunditat a la qual viatgen les aigües termals del Vallès.
Per parlar de tipus d’aigua termal, ho podem fer des de dos punts de vista. El de la temperatura i el de la seva composició mineral.
La classificació oficial de les aigües termals ve donada per dos paràmetres, la temperatura i el tipus de minerals que aporten.
Pel què fa a la seva temperatura les podem dividir en
- Aigües fredes, fins a 20 °C
- Hipotermals, de 20 °C a 35 °C
- Mesotermals entre 35 °C i 45 °C
- Hipertermals, entre 45 °C i 100 °C
- Supertermals entre els 100 °C i els 150 °C.
Pel què fa al minerals que les componen us direm que:
La composició de les aigües mineromedicinals ve donada pels tipus de terrenys que han estat en contacte durant el seu recorregut. Cada terreny està dotat de diferents materials que són els que nodreixen l’aigua.
A partir d’aquest procés es poden classificar en:
Aigües ferruginoses, amb una important presència de ferro a la seva composició que les fa indicades per a tractar problemes com el reuma, anèmies o malalties de la sang també. Però també com a complement fantàstic en dietes de pèrdua de pes, per exemple.
Aigües clorurades, on predomina el clorur, així com el sodi, el calci o el magnesi, indicades per banys relaxants, teràpies reumatològiques, dermatologia, afeccions respiratòries o cansament físic.
Aigües sulfurades i sulfuroses, aquestes són molt peculiars per la seva olor, o pudor, més ben dit, molt semblant a un “ou podrit”. En la seva composició presenten una gran capacitat d’òxid i són recomanables per a tractaments dermatològics i afeccions respiratòries.
Aigües sulfatades, solen presentar una concentració predominant de sofre acompanyat de sodi, calci, magnesi o clor. Solen utilitzar-se en tractaments digestius, begudes, laxants, així com tractaments gàstrics, intestinals i hepàtics.
Aigües bicarbonatades, on predomina el bicarbonat i se solen fer servir-se per a tractar l’acidesa gàstrica.
Com són les aigües termals del Vallès?
Tant a les aigües de La Garriga com les de Caldes el component principal és el clorur i el sodi i per la temperatura a la qual surten són de tipus hipertermal.
Són aigües dolces aptes pel consum humà.
De fet, a Caldes existeix una cervesa feta exclusivament amb aigua termal i tradicionalment s’ha fet servir molt per bullir llegums.
Les propietats de les nostres aigües, estan indicades per combatre malalties de pell, als ossos, respiratòries i d’altres com cansament físic, obesitat o estrès.
Us deixem aquí l’enllaç de les oficines de turisme de Caldes de Monbui i de La Garriga, per tal que us animeu i visiteu algun dels seus balnearis durant aquests dies de fred.
Allà ens veiem!
