Descobreix la història de Catalunya amb fets que han tingut lloc al Vallès Oriental
Aquest proper dimecres és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. El Vallès Oriental ha estat una comarca amb rellevància històrica per aquesta nació, i ara és un bon moment per descobrir-la.
Història abans de Catalunya
Abans de començar cal fer un petit a punt. Des de la prehistòria, la zona que ara coneixem com a Vallès Oriental ha sigut poblada. Els ibers van estar-hi presents també, deixant-nos restes importants visitables a dia d’avui.
Després, els romans també es van assentar, doncs hi passava la Via Augusta, el camí de comunicacions més important que connectava la Península Ibèrica amb Roma. Després d’aquesta civilització, els visigots i els àrabs també hi van estar, però amb menys incidència.
Llavors comença l’etapa històrica en que es centra avui aquest article, amb la creació dels primers comtats catalans, entre finals del segle VIII i principis del segle IX.
3 esglésies històriques
Amb el començament de la reconquesta cristiana des del nord de Catalunya en direcció sud és quan es troba la primera menció a parròquies vallesanes. Un document del 858 i un altre del 862 explica com el comte d’Empúries i Rosselló li van cedir la vil·la de Vidamenia, la qual tenia la titularitat de tres esglésies de la zona.
Segurament aquest nom no crida massa l’atenció. Una vil·la era una masia fortificada que tenia terres i propietats. Quan aquesta masia era molt gran, s’anomenava Palau. I la vil·la, o Palau, de Vidamenia estava en la zona de la vall del Tordera. Així que, al segle IX, les tres esglésies en propietat eren les anomenades Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa.
Ara ja saps de què es parla, oi? Doncs descobreix aquestes tres poblacions vallesanes sabent ara que és el primer lloc que es té referència a la comarca! A més, destacar que el campanar de l’església de Santa Maria no és una torre qualsevol, sinó que és la del Palau.
Creixement econòmic del segle XI, els primers mercats
Entre finals del segle IX i durant tot el segle X ja es va anar fent referència a molts dels municipis que formen actualment la comarca, fossin amb noms molt similars als actuals o amb altres topònims. I al segle XI ja es van consolidar algunes d’aquestes poblacions, construint i reconstruint torres, castells, esglésies, monestirs…
I precisament en aquell segle i per aquesta consolidació en el territori, va haver una arrencada econòmica. Aquest creixement va fer que es fundessin els primers mercats vallesans, a Montornès al 1019 i a Granollers el 1040. Després al segle XII es van crear també el de Caldes de Montbui al 1141 i el de Sant Celoni al 1181.
Si alguna cosa tenen en comú aquells mercats de llavors amb els d’ara és que tots oferien i ofereixen productes de qualitat de la nostra terra. Així que ves als mercats del Vallès Oriental i tasta aquests productes únics vallesans!
Una desgràcia documentada
Però no tot eren flors i violes, també hi havia males notícies. Una desgràcia que va afectar a tot Catalunya i que va tenir l’origen al Vallès Oriental va ser el terratrèmol del 25 de maig de 1448, amb epicentre entre Cardedeu i Llinars.
Aquest terratrèmol, un dels més forts de la història de Catalunya, es va fer notar per tot el principat. A la comarca trobem edificis en peu encara a dia d’avui que van ser afectats. Son el cas del campanar de Santa Maria de Cardedeu, el Castell Vell de Llinars del Vallès (es va ensorrar i per això es va construir el Castell Nou de Llinars), el Castell de Sant Miquel de Montornès del Vallès, el Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor (sent la Torre Roja el testimoni d’aquest antic edifici) o l’església de Granollers, entre altres.
Els remences al Vallès Oriental
Al llarg del segle XV va haver la Revolta dels remences, uns moviments on la pagesia es va revoltar en contra de les condicions i de les obligacions que havien establert la noblesa. Aquest període és molt dens, i consta de dues guerra, una primera entre el 1462 i el 1762, i una segona entre el 1483 i el 1486. És en aquesta segona on el Vallès Oriental hi té un paper protagonista.
El 4 de gener de 1485 les forces revolucionàries dels remences van vèncer a Montornès, precisament al Castell de Sant Miquel, la host del veguer de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat, a qui van matar. Al cap de poc, el 3 de febrer van prendre la ciutat de Granollers. Però el 24 de març les tropes dels consellers de Barcelona van vèncer a la batalla de Llerona (al municipi de Les Franqueses del Vallès) als revolucionaris remences, decantant i sentenciant aquesta guerra a favor de les autoritats catalanes.
La capital, ciutat històrica
És Granollers la capital històrica del Vallès Oriental? Doncs no, ja que no ho va ser fins al 1370. Abans ho va ser Caldes de Montbui! Però tot i no ser la capital històrica si és una capital històrica, i dos fets ho demostren en particular.
El 1586, amb la importància del sector agrícola vallesà, va haver la necessitat de construir una llotja de gra per la sotsvegueria (com es deien les comarques abans) del Vallès. I va ser quan es va construir La Porxada, el lloc granollerí més emblemàtic, perquè tingués aquesta funció.
L’altre fet va ser al 1651, quan en plena Guerra dels Segadors – o Guerra Civil Catalana – la Reial Audiència de Catalunya, que era la màxima autoritat judicial del Principat, es va traslladar de Barcelona a Granollers. Tot i ser desconeguda la ubicació exacte de la Reial Audiència, el fet de que estigués a la capital vallesana demostra la importància d’aquesta ciutat.
El Francès al Vallès
La Guerra del Francès va sacsejar a tot Catalunya i a tot Espanya, i el Vallès Oriental no va ser excepció. Els exèrcits locals bloquejaven el pas dels francesos entre Barcelona i França per la comarca vallesana. Per tant, els invasors havien d’arreglar-ho.
El 16 de desembre de 1808 va haver la batalla de Cardedeu – Llinars, precisament al Pla de Can Morató d’Alfou, una zona de turonets i camps entre els dos municipis. El final va vèncer el bàndol francès, desbloquejant el pas entre el seu país i la capital catalana.
Tot i que el punt exacte de la batalla es desconeix, encara es pot descobrir la història d’aquesta batalla en els dos municipis. Per exemple, una manera senzilla, és passejar pels camps que uneixen les dues poblacions per on va ocórrer la lluita. Una altra, és estar atents a les visites guiades que s’ofereixen, doncs algunes parlen d’aquells fets.
Les Torres del Telègraf Carlines
Van haver tres Guerres Carlines. La primera, del 1833 al 1840, va afectar poc a la comarca, tenint més incidència a la zona del Montseny. La segona, del 1846 al 1849, ja van haver alguns episodis més importants. I la tercera, del 1872 al 1875, va ser la que més va afectar al territori. Caldes, Figueró, La Garriga, Llerona, Granollers, Cardedeu i Sant Celoni van ser on més morts, ferits, lluites i batalles van haver.
D’aquest episodi tràgic queden dos testimonis, en concret, dues torres del Telègraf. Aquestes torres servien per vigilar i controlar la situació dels voltants i poder-se comunicar amb les altres torres properes.
La primera que es va construir va ser a Figaró – Montmany, la torre del telègraf de Puiggraciós, al 1845, al costat del santuari amb el mateix nom. La segona va ser al 1838, a Montornès del Vallès. Aquesta és la primera Torre del Telègraf museïtzada a Catalunya.
Les cicatrius de la Guerra Civil
De totes les guerres que han passat pel Vallès Oriental en hi ha una que destaca per diversos motius. Per començar, no fa tant que va tenir lloc. Després, que va afectar a pràcticament tota la comarca. I per últim, que tots tenim algun familiar que segurament hi va haver de lluitar o li va afectar d’una manera o altre. Aquesta és la Guerra Civil Espanyola.
A la comarca va haver 3 bombardejos especialment cruels. El 8 de gener de 1938, el 31 de maig de 1938 i el 24 de gener de 1939, arrasant amb poblacions com Granollers, Mollet del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Cardedeu, La Garriga o Sant Celoni. Encara a dia d’avui trobem memòries d’aquesta guerra, cicatrius que encara son visibles.
A part dels actes de commemoració que es fan a diverses poblacions, queden refugis, espais museïtzats i camps d’aviació que es poden visitar i fer memòria històrica. Per exemple, la ruta dels espais bombardejats de Granollers, el camp d’aviació de Rosanes, les visites a La Garriga de diversos refugis, entre altres.
La història vallesana per entendre la catalana
Un historiador local empordanès defensava que gràcies a la història local es pot construir la història universal. I això s’ha demostrat en aquest article. Visitant els espais històrics del Vallès Oriental es pot aprendre i entendre la història de la nostra nació.
Per això, us animem a sortir i a visitar aquests espais, per conèixer la història de Catalunya amb fets que han tingut lloc al Vallès Oriental.
