Saps com es senten les dones del sector turístic de la nostra comarca?
No voliem deixar passar el mes de les dones sense que les nostres professionals ens donessin la seva visió de com es senten treballant en el món del turisme.
Les “nostres” dones són hoteleres, hostaleres, guies, cuineres, productores, tècniques de turisme, urbanes, rurals, algunes mares; altres, joves amb propòsits, però el que tenen en comú és que totes són mooolt – i ara escriuré un barbarisme – currantes.
No hem pogut parlar amb totes les que tenim al Vallès Oriental, ja que per sort en tenim moltes i ens seria impossible.
Però amb les que hem pogut entrar en contacte, ens han explicat com se senten sent dones en el món del turisme.
Et quedes amb elles?
“Per mi el turisme és un món de dones”
Ens diu molt convençuda la Sílvia Brunet, directora de l’Hotel Augusta de Granollers des de fa més de quinze anys.
Com a dona, tenint un alt càrrec dins el sector, en diferents ocasions ha hagut de demostrar molt més perquè la prenguessin seriosament, però quan afirma que el turisme és un món de dones, ho fa tenint en compte el gran nombre de dones que hi ha al sector, la major sensibilitat que demostrem davant els problemes que afrontem com a societat i la major empatia davant les problemàtiques humanes que el sector planteja en el seu dia a dia.
“Penso que tenim una millor percepció del que ha de ser el servei de qualitat i de valor.
Som més sensibles als problemes que estem tenint al món com la sostenibilitat, per exemple.
D’altra banda, la nostra orientació al detall crec que és un dels nostres grans valors“
La Laia i la Marta de Can Burguès, per posar un altre exemple, germanes, emprenedores i unes de les més joves amb qui hem parlat, regenten tres habitatges turístics a Santa Eulàlia de Ronçana i, a més a més, són productores d’avellanes ecològiques.
El turisme per elles ha estat la manera de poder conservar un patrimoni familiar que d’altra manera, estava sent difícil de mantenir. Però també de desenvolupar el seu propi projecte de vida.
En la seva trajectòria en el sector, s’han adonat que les cases rurals solen estar dirigides per dones i, per tant, comparteixen l’opinió de la Sílvia, però amb algun matís:
“En el turisme rural quasi tot són dones, ja que solen ser negocis familiars. Però en allotjaments més grans, sí que veiem que
no n’hi ha tantes en càrrecs de major responsabilitat. També, que hi ha rols molt tipificats, com que al departament de pisos són sempre dones,
i al de manteniment o els botons solen ser homes”.
“He tingut la sort que el turisme ha estat el meu mitjà de vida i em sento afortunada”
La Raquel és així de clara quan li preguntem què li ha aportat el turisme.
Com a responsable de Thermalia, l’oficina de turisme de Caldes de Montbui, du aproximadament dues dècades posant tot el seu esforç perquè la Vila Termal de Caldes de Montbui sigui una vila turística vibrant i atractiva.
Estant a l’administració pública, assegura haver-ne viscut “de tots colors”, en temes d’igualtat, però el que valora positivament és que al llarg dels anys les coses hagin anat canviant cap a millor.
“Sortosament, he experimentat una evolució continuada pel que fa al tracte amb els homes amb qui he treballat.
Cada vegada he sentit més l’igualtat independentment del sexe home i dona”
De totes maneres, pel que la Raquel se sent afortunada és perquè el turisme li ha permès obrir la ment, ser més dinàmica, aprendre, i conèixer molts aspectes de l’àmbit sociocultural que en altres professions no hagués après mai i que l’enriqueixen com a persona.
I de fet, és un dels aspectes que les altres dones també valoren molt positivament
Primer es van mirar el turisme com a mitjà de vida, com a oportunitat de crear el seu propi camí i no haver de marxar de la comarca.
L’agradable sorpresa va venir quan, un cop embarcades en el seu projecte, van començar a tastar altres avantatges intrínsecs al sector.
La Pepi Milà de la Masia Can Roda, dedicada a l’enoturisme ens ho descriu perfectament:
“A més a més d’una visió més global com a empresa,
he après molt del que es fa fora de les nostres fronteres”
Així que entre totes, la pregunta de “Què t’ha aportat el turisme com a dona?” ens la responen amb conceptes com dinamisme, cultura general, noves maneres de comunicar-se, contacte social, divulgació o idiomes.
Gens malament, oi?
“Faig de tot”
És una situació generalitzada en la majoria d’elles, sobretot les que tenen empresa pròpia.
I què vol dir fer de tot?
Doncs vol dir atendre la família, les que en tenen, la granja, en el cas de les que tenen explotacions ramaderes o agrícoles, i després els seus negocis turístics, en totes les seves àrees.
Potser un dels testimonis que més impacta pel seu grau de varietat i càrrega de treball ha estat el de la Margarida de Can Turró que ha creat una aula d’entorn rural al voltant de la seva explotació de vaques lleteres.
“Solc dir que jo soc pagesa de l’1 de gener al 31 de desembre. Intento ser educadora
de dilluns a divendres i els caps de setmana soc “activitat turística”“
I quan descanses Margarida!? Ens preguntem nosaltres
Per la Gemma Velasco, d’ Esbiosfera a Cardedeu, aquest any serà un any de canvis, ja que es centrarà més en la gestió del restaurant i en potenciar l’Escola de Formació en Autosuficiència, com a projecte paral.lel.
“En deu anys será el primer any que no estaré fent de cambrera
o a les cuines com els altres anys”
Ara es veu clar, com són de currantes!
“Vas al revés del món”. Conciliar és difícil.
Ens diu la Laura de Cal Peó, una casa d’hostes a Cardedeu que treballa amb la fórmula de dormir i esmorzar.
I així és.
Les exigències de temporalitat del turisme no afavoreixen la conciliació familiar.
Els caps de setmana, les hores dels àpats, els festius i les vacances, sol ser quan més feina tenen, però no tot es dolent, ja que entre setmana poden trobar espais per passar en família en horaris que un treballador d’oficina no té.
El fet de ser les seves pròpies mestresses i poder-se administrar el temps a la seva manera, els dona una flexibilitat que treballant per altres no tindrien.
Per aquesta raó, i per la gratifiació de que es senten valorades pel què fan, tot i que coincideixen que el turisme amb la conciliació familiar no fan bones migues, no cambiarien de sector.
La resta és qüestió d’organitzar-se, tal com ens comenta la Sílvia
“Crec que s’ha de fer un esforç en entendre-ho. La societat ho ha d’entendre.
L’hotel pot estar obert 24 hores. Però això no vol dir que tu hi hagis de ser totes”
“Jo, el futur, el veig amb optimisme”
Ens diu una d’elles que prefereix no ser citada i que és la més veterana de totes per edat. En té més de 70 i encara rep hostes a la seva casa rural.
Quan parlem amb elles dels reptes de futur del turisme a la comarca ens adonem que, nosaltres, com a promotors del sector hem de continuar treballant perquè aquestes dones i les que vindran puguin créixer com a persones i puguin fer créixer les seves empreses com a mode de vida.
La Pepi del Celler de Can Roda, que abans no ho hem explicat, però és el motor del projecte d’elaboració de vins i d’enoturisme, ens repta:
“És una comarca amb molt potencial però també molt desconeguda. S’ha de treballar molt perquè la gent entengui que el Vallès
potser una destinació turística interessant i amb moltes coses a oferir”
També ho fan la Laia i la Marta:
“Tenim una comarca amb moltes possibilitats i amb molt potencial turístic. El turisme a Catalunya no és només Barcelona.
Crec que encara falta promoció perquè la gent o conegui més, però a poc a poc s’anirà fent, sense arribar al punt de massificar-ho”
“Estem envoltats de mils de clients”
La Margarita ens encomana la seva visió positiva de les coses.
I no només de mils de clients, Margarida, també d’activitats i d’oferta que els faci venir.
I aquest és el punt.
Que tots plegats, igual que ho fan elles, ens mirem la comarca com a una destinació completa i diversa.
Una comarca moderna que proposa activitats interessants, per fer-nos entendre el món des de nous punts de vista.
Del dia de la dona, hem passat al mes de la dona, al mes de color lila, o violeta, si us agrada més.
Ara ja no només tenim un dia, ara ja tenim un mes, així que si seguim, segur que aconseguim tenir un any!
Igual que hem aconseguit que el Vallés sigui una destinació turística rodona.
Seguim!
