El què en diem crema de Sant Josep, crema catalana o, simplement, la crema, té com a mínim 300 anys d’història, ja que el seu origen documentat el trobem en un manuscrit franciscà de mitjans del s. XVIII.
El cuiner Josep Orri, en el seu manuscrit “Avisos, y instruccions per lo principiant cuyner” ens explica la crema cremada tal com la fem avui en dia, amb dues petites variants, per a l’espessiment utilitza midó de blat i per donar-hi més intenció, ens proposa un pessic de sal. A part, hi afegeix el sucre, ous, llet, llimona i canyella, com a l’actualitat. La crema un cop feta la cremava amb una pala de ferro posada al foc ben roent.
A través dels segles s’ha conservat aquesta tradició a la què cadascú i cada casa té les seves fórmules i variants. En Pep Salsetes ens ofereix la seva:
Ingredients
- 1l de llet
- 6-8 rovells d’ou
- 150g de sucre
- 40-60g de farina de blat de moro
- La pell d’una llimona (només la part groga)
- 1 branqueta de canyella
Elaboració
Posem la llet al foc amb les pells i la canyella. A part, pesem el sucre i el reservem.
A continuació, preparem l’espessiment: desfem en un pot de batedora la farina de blat de moro amb una mica de llet freda i hi aboquem, tot seguit, els rovells. Passem el batedor elèctric perquè quedi la barreja ben fina.
En el moment en què la llet arrenqui el bull, amb l’ajut d’una pescadora, es treuen les pells i la canyella (tot i que si es vol es pot deixar). Tot seguit, s’hi tira el sucre i es remena fins que es desfà per complet (uns segons). Després, s’hi afegeix l’espessiment (la barreja de farina i rovells d’ou), sense deixar de remenar, i abaixem el foc. En el moment en què agafi cos (hi ha qui deixa que faci un bull) tanquem el foc i ja es pot dipositar en una safata o cassoletes individuals. Es deixa refredar.
Un cop freda, hi ha costum de cremar la crema tirant-hi sucre per sobre i cremant-lo amb l’ajut d’una pala o bufador de gas.
La tradició de fer la crema de Sant Josep es podria haver originat per dos motius: Un seria que les gallines en el pas de l’hivern a la primavera, “a partir de la candelera ous a carrera”, inicien una posta més generosa. I l’altre motiu podria ser que aquest frare llec, per celebrar el seu Sant, l’inventés i la posés de moda.
Una de les aplicacions de la crema, a part de menjar-la cremada o sense cremar, és afegir-ne alguna cullerada als bunyols de vent o de Quaresma, també molt tradicionals d’aquesta època.
