L’ església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús va ser consagrada com a nova al 1144, el que fa pensar que l’existència d’una anterior. El 1639 va ser capgirada i es modificà l’ estructura romànica, menys l’ absis. És una nau de planta rectangular, orientada al nord. Les capelles laterals són d’ origen gòtic. Conserva una pica baptismal de granit, molt senzilla, d’ època romànica i que podria pertànyer a la primitiva església.
L ‘església de Sant Martí de Mosqueroles, renovada el 1104 i capgirada el 1802, del romànic sols resta la nau primitiva. Amb el temps si varen consagrar els altars de Santa Margarida (1348), de Santa Mª (1498), de la Verge del Roser (1588) i un altar de Sant Isidre (1657). És de destacar la seva orfebreria.
L’ església de Sant Esteve de la Costa de Montseny, la més antiga del terme, consta d’una nau rectangular, amb un absis i dos absidioles, la de migjorn canviada al fer-hi la sagristia (1758). Hi han quatre capelles laterals amb alguna arqueria gòtica. A l’ exterior hi ha un comunidor i una escala amb arcada que porta al campanar, els dos elements foren construïts al 1680. Hi és venerada la bella imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIV).
La capella de Santa Fe té un valor històric doncs consta que al 1231 ja existia, tanmateix però a primers del s. XVIII va ser renovada no quedant cap resta romànica. Té un campanar de cadireta d’un sol ull.
La capella de Santa Mª de l’ Illa o de Sant Roc sols conserva l’ absis com element medieval. La sola nau de quatre trams amb arcs rebaixats és del s.XVII i la última reforma de l’any 1888. Hi ha un campanar de cadireta d’un sol ull i un portal tapiat a tramuntana. En el seu interior hi ha un retaule molt malmès.
L’ església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués sigut un monestir sols queda l’ església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’ absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent de construcció nova té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214).
Els pous de glaç o de neu són construccions força antigues, el 1605 en són documentats; d’ells n’ hi han fets d’ obra o pedra i altres sense revestir. Es troben a la part alta del terme, els més coneguts són els d’ en Cervera, d’ en Deumal i el Pou del Comte.
Hi han uns forns, probablement de ceràmica, a Ca l’ Estudiant i a Cañellas i un altre a Can Valls dit la Rajoleria.
Hi han restes de fargues, principalment de coure. Una prop de La Tordera dita la Farga de les Pipes i l’ altra prop del Rifer.
De molins de farina en hi ha un al Rifer dit El Molinot i un altre a Viladecans a La Tordera, tots dos estan molt malmesos. En el Rieral ran de La Tordera hi ha el Moli de Can Illa que es troba en perfecte estat.
Com a construccions a destacar hi ha Can Patxot a Mosqueroles, de tipologia pròpia de la masia catalana, si bé amb alguns elements d’arquitectura residencial. Feta per l’ arquitecte Josep Danes i Torras, entre 1927 i 1931, per encàrrec del mecenes Rafael Patxot i Jubert per a residència d’estiu. A l’ esclatar la Guerra Civil va haver de marxar a l’exili, tanmateix abans va fer gravar en les dovelles del portal: “ Hostes vindran que de casa us trauran – 3 d’ agost de 1936 – Adéu-siau”. L’any 1939 va ser incendiada i durant vàries dècades va patir diversos actes vandàlics, per sort avui dia se’ n ha fet càrrec la Diputació de Barcelona de la seva restauració, adequant-la com a oficines del Parc Natural del Montseny.
A Santa Fe hi troben l’ Hotel, d’ estil neogòtic, construït per Pere Doménech i Pou entre 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, el qual entre 1920 i 1935 va fer construir el Pantà de Santa Fe.
Al cim més alt del massís, al Turó de l’ Home, hi ha com a patrimoni històric, l’ observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè al 1929, tot seguint els primers passos donats per Artur Osona i Formentí, principal impulsor de la instal·lació al 1880.
Finalment com a patrimoni històric i arquitectònic que ha estat l’ essència del municipi de Fogars de Montclús tenim els masos. Molts d’ ells avui dia encara conserven les característiques arquitectòniques típiques del Montseny, amb l’ entrada, la cuina amb la llar de foc i el forn de pa, la sala, el celler, les cambres, les corts, el corral, el barri, el porxo i l’ era. De les més de 160 construccions, moltes d’ elles sols en queden vestigis, són de destacar per les seves característiques: mas d’ Horta avui dit Villena, mas Noguera, mas Viladecans, mas Vilar, mas Dalmau, mas Ridaura, mas Pla, mas Garau… tots existents en el fogatge del 1515. Com a notable és el Corral d’en Deumal que es troba a 1350 metres d’altitud.
