La riera, que parteix el terme, salva els grans desnivells dels cimals del Montseny al sot de la Tordera, amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre (lloc de llegendes i habitada de goges), i l’espectacular Salt de Gualba. Aquest últim es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d’alçaria, que converteixen la riera en un corrent d’escuma blanca, que és la que suposadament, ha donat el nom, gairebé mil.lenari, de Gualba o Aigua Blanca.Creuen el seu terme, en el sector S, la carretera C-251 que va de Granollers a Girona i la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, que té la seva estació a l’extrem SE del municipi, prop del límit amb la Batllòria.
S’han ocupat de Gualba molts excursionistes i escriptors, com el romàntic Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901), però el que més l’ha popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva novel.la “Gualba la de mil veus”(1915).
Tot el terme de Gualba, però especialment el sector de la part alta de la seva riera, entallada a la Vall de Santa Fe per un petit pantà que porta les seves aigües a les centrals anomenades Central de Dalt i Central de Baix, té una bellesa natural extraordinària.
