La Llagosta és un petit poble situat a l’extrem sud del Vallès i encreuament estratègic de vies de comunicació des de l’època romana. Destaquen pel seu valor històric les masies de can Baqué (prop del Complex esportiu municipal El Turó), l’antic hostal de la Llebre (al carrer de Vic, l’antic Camí Ral) i can Pere Gil (prop del terme municipal amb Mollet del Vallès). Des del desenvolupament industrial i demogràfic dels anys 60 del segle XX, a la Llagosta s’integra població procedent de diferents llocs de la geografia peninsular i diferents països que fan de la vila un gresol multicultural que te com a màxim exponent un ric teixit comercial i gastronòmic.
La notícia més antiga que es coneix sobre el territori que actualment configura el terme municipal de la Llagosta es refereix a l’època romana, concretament al camí secundari que partia de la Via Augusta a Semproniana o Praetorio, segons els diferents autors, i que unia aquesta amb Barcino, seguint, al nostre terme municipal, un traçat paral·lel al riu Besòs. En aquesta mateixa època, l’arqueòleg granollerí J. Estrada i Garriga situa una dependència rural prop del camí secundari, al marge esquerra de la riera de Caldes.
Amb posteriorita a aquesta època, les úniques dades conegudes ho són a través dels estudis de Salvador Pibernat, basats en dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i en arxius eclesiàstics, i es refereixen al període comprès entre el segle XIV i finals del segle XIX. La primera notícia fa referència que aquests territoris pertanyien al domini feudal del rei i d’altres senyors. Al segle XIV, els drets jurisdiccionals van pertànyer a Berenguer de Sant Vicenç i amb posterioritat a Ramon de Sentmenat. Al segle XV, van passar a domini dels monjos del monestir de Montalegre, fins a la primera meitat del segle XVI.
