El lloc de Lliçà d’Amunt surt documentat el 987, però la referència del poble veí de Lliçano Subteriore o de Vall (d’Avall) el 946 pressuposa ja l’existència d’un Lliçà d’Amunt en aquella data. El lloc era, però, habitat de molt abans, com ho indiquen les restes de vil·les romanes a Ca l’Amell Gros i Santa Justa i a la dependència de Sant Valerià. També s’ha localitzat un forn de ceràmica romana a Ca l’Amell Gros i indicis d’habitatge remot a altres indrets del terme.
Lliçà d’Amunt té tres grans zones encara prou grans, prou homogènies i prou ben conservades com perquè el nou pla general les protegeixi explícitament com a zones no urbanitzables.
Aquestes zones són:
-el rieral agrícola que des de Santa Justa a can Moncau embolcalla el riu Tenes
-els turons de secà que envolten l’antic camí de Caldes
-el gran corredor forestal que baixa de la serralada pre-litoral, per Palaudàries i can Lledó, fins a Gallecs i la vall del Besòs
