Malgrat no poder afirmar-ho amb seguretat, els primers residents de Martoriliis o Marturies o Martorelles, varen tenir com a primera residència fa uns 2.300 anys el poblat ibèric, envoltat de potent muralla del Turó d’en Guillamí, situat a la Serra de Marina, a prop de la Font Sunyera i una mica més lluny del seu poblat germà Castellruf.
Els habitants de Martoriilis patint per les seves vides van participar a la Segona Guerra Púnica aliant-se amb les legions romanes que havien desembarcat a Ampúries per lluitar contra els Cartaginesos allà per l’any 218 aC i van marxar directes cap a l’Ebre a combatre’ls. Finalment aquesta aventura romana ens va costar cara, l’any 195 aC, forces manades per Caton van ocupar els pobles que no es volien sotmetre, entre ells el nostre que va ser cremat i destruït.
Santa Maria de Martorelles limita al nord amb Martorelles; al sud, amb Tiana; a l’est, amb Montornès del Vallès, Vallromanes i Alella, i a l’oest, amb Sant Fost de Campsentelles. El territori, força accidentat, està dominat pels boscos de pi blanc i, a les parts més elevades, d’alzina. Com en altres indrets muntanyosos de la zona, s’hi establiren els ibers, i hi ha indicis d’un poblat ibèric al turó de Castellruf, on també es bastí un castell en època medieval. Un vestigi de pobladors encara més antics és el dolmen del Collet de Can Gurri.
