El turó de Tagamanent, aquell “picacho muy elevado y de difícil acceso”, com es deia al segle XIX, és el punt més conegut d’un terme municipal eminentment muntanyenc, d’orografia accidentada i, en alguns llocs, esquerpa. Aquest ampli espai estava dividit antigament entre dues parròquies i un castell, que foren els marcs bàsics que enquadraren la vida de les poblacions locals a partir dels segles X i XI.
La gran extensió del terme, quasi coincident amb la totalitat del sector occidental del Montseny, explica que fos l’escenari d’episodis dels principals períodes històrics de Catalunya i que, avui, Tagamanent compti amb un abundant i ric patrimoni: rastres els primers pobladors prehistòrics, esglésies i capelles medievals, grans masos i vells camins transitats durant centenars i, en algun cas, més d’un miler d’anys; molins fariners i pous de glaç; camps i feixes de conreu escampats arreu de la muntanya, etc.
El fet que una bona part del municipi pertanyi avui al Parc Natural del Montseny fa que el patrimoni històric es trobi, a més, en un entorn excepcional i ric en flora, fauna i paisatge.
