Vallromanes és un municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Maresme, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu (puig de Lledó, 493 m alt); el terme comprèn la capçalera de la riera de Vallromanes (que aflueix a la riera de Mogent per l’esquerra dins el de Montornès), i és drenat també per la riera d’Ardenya (límit nord-oriental), afluent de la primera. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i boscs de pins i alzines (562 ha).
El Castell de Sant Miquel de Montornès (O castell de Montornès) és l’antic castell del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), al cim d’un turó, contrafort N de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès. El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes. A la baixa edat mitjana també en depenia el terme d’Alella (Maresme). Els seus senyors foren els Montornès i, des del s XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.
Actualment, Vallromanes ha esdevingut centre de segona residència i estiueig, i s’hi han creat algunes urbanitzacions i un càmping. Al voltant de l’antiga Torre Tavernera, notable masia fortificada decorada amb ceràmiques, hom ha instal·lat un camp de golf (Club de Golf Vallromanes).
