5 cases per descobrir el modernisme d’estiueig al Vallès Oriental

És la reina de l’anomenada Illa Raspall de la Garriga, única “mansana” del poble amb tots el edificis obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i testimoni valuosíssim del modernisme català. Can Barbey va ser la primera de les 4 cases de l’illa a construir-se per encàrrec del destacat empresari Juli Barbey, que volia una torre per passar els 3 mesos d’estiu fora de Barcelona.  La línia de construcció va marcar la unitat estilística del conjunt. Quan hi aneu, fixeu-vos en el tractament unitari de les tanques de les finques fetes de muret baix amb el llom de trencadís (un color per cada casa) i coronat amb reixes de ferro forjat amb motius vegetals. És una de les millors obres projectades de Raspall, tant per la qualitat estructural com per l’enorme riquesa decorativa de l’interior i de la façana.

Són dues cases unifamiliars adossades dissenyades també per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Se’n desconeixen els promotors, però també són exemples del modernisme d’estiueig. Figaró, com la Garriga, va ser un dels destins predilectes per la burgesia catalana de principi del segle XX. Van descobrir Figaró, gràcies a l’arribada del ferrocarril i a l’ampliació de la carretera de Vic. Figaró va passar, en pocs anys, de tenir les deu cases de sempre a comptar amb una col·lecció de torres construïdes segons els gustos modernistes tan de moda a la Barcelona de l’època. 

I Raspall no decebia. En aquestes dues cases, en destaquen els esgrafiats i les sanefes de ceràmica com a elements ornamentals. També hi podreu veure els típics motius vegetals que lliguen amb el concepte de natura i estiueig. 

La ruta del modernisme d’estiueig de Figaró també us descobrirar l’Hotel Congost i les particulars escales de l’Àngelus. 

Es considera una de les obres cabdals de l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall. Ubicada a la plaça de la Porxada de Granollers, l’exuberància de la Casa Clapés contrasta amb l’austeritat de la plaça més famosa del Vallès. No és una casa de nova construcció, sinó que Raspall fa una reforma a un edifici del segle XVII. Trenca la verticalitat de les obertures del primer i el segon pis amb les línies horitzontals al balcó i les sanefes ornamentals de ceràmica. A més, crea una gran finestra de forma arronyonada al tercer pis.  Sens dubte, el treball memorable de Raspall a la Casa Clapés és l’ornamentació de la façana amb tots els elements modernistes per excel·lència: línies corbes, elements decoratius amb ceràmica, ferro forjat i elements vegetals.

La casa és un dels exemples de les residències que es van fer construir els empresaris del sector tèxtil de l’època, que volien que fóssin dignes de la seva condició social. 

Per aprofundir en el tema no us perdeu la ruta modernista de Granollers.

No només Raspall va treballar el modernisme d’estiueig al Vallès Oriental. Eduard Balcells i Buïgas, cosí segon de Raspall, va ser l’encarregat de dissenyar la Torre Montserrat de Cardedeu, també coneguda com a torre Gual. De fet, és l’únic edifici de Balcells que hi ha a Cardedeu, ja que Raspall va aconseguir el títol d’arquitecte municipal del municipi vallesà, mentre que Balcells ho era de Cerdanyola i acostumava a treballar més al Vallès Occidental. Però, la relació entre els cosins era bona i hi ha la teoria que, de vegades, s’intercanviaven projectes.

Raspall no només va projectar cases d’estiueig. A l’Ametlla, l’alcalde Sebastià Bassa li va demanar idear l’ajuntament i les escoles al mig del poble per vertebrar un municipi dispers. Per això, l’arquitecte va fer un edifici ampli, amb un cos central per a les oficines de l’ajuntament i dues ales per a les escoles (una per nens i l’altra per nenes). Si el visiteu fixeu-vos amb la majestuositat que Raspall va voler donar amb el balcó, sostingut per mènsules esglaonades, i l’arc de mig punt de la porta d’entrada.