La marxa són d’ aquelles activitats que sense saber el per què arrelen i et marquen la finalització de la festa Major i l’inici de la normalitat ; però això que sembla tan senzill que edició rera edició el nombre de gent s’incrementi i hores d’ara coincideixin avis, pares i fills no és casualitat sinó el fruit d’un esforç d’un col.lectiu de gent ,que en el seu dia la varen crear ( el centre excursionista el CAU) i la d’uns altres que la van salvar de la segura desaparició (Elskekorrenmolt) i que gràcies a la seva persistència i compromís és ara una de les marxes més estimades del calendari català.

Cal recordar a les tantes i tantes persones anònimes que han aportat el seu granet de sorra a que això hagi estat possible any rera any ; sense voler personalitzar, als que ja tenim una certa edat, de ben segur rescatarem de la memòria episodis entranyables com la difusió amb el cotxe- megàfon , les butifarres a la brasa ,els porrons de vi , les rajoles conmemoratives ..,però sobretot el bon rotllo i l’entusiasme dels organitzadors que contagiava als participants.

Aquest va ser ser l’origen de l’entitat Elskekorrenmolt , possiblement una de les entitats més dinàmiques , altruistes i que organitza més activitats pel Municipi.

En els temps que corren ens tenim que treure el barret per a totes aquestes persones quede manera voluntaria i desinteressada donen el seu temps a fer possible que el tercer diumenge de setembre toqui endinsar-se a la meravellosa serra de marina.

Tan de bo a la marxa li quedi molta marxa i molts camins per recorrer , senyal que el poble seguirà viu !!