Interpretació: Diana Gadish (concepte i creació) i Esther Freixa

Suport dramatúrgic i acompanyament: Toni Cots

El treball parteix de la memòria corporal, sobretot en relació amb territoria i amb la mort. Com a memòria corporal s’entén no només la memòria personal, sinó també tota la memòria heretada i la memòria compartida (col·lectiva). Des del cos exposat es busca incidir sobretot en la memòria col·lectiva negada, per accedir al subconscient col·lectiu que ha quedat soterrat. Una memòria que connecta amb la crueltat i la violència de l’ésser humà, i que ho fa des del dolor i el plaer, des de la destrucció i des de l’anhel primari de vida. La posada en escena, pensada com un paisatge que va fluctuant i que gradualment va portant a l’espectador cap a una mirada contemplativa, és una invitació a un espai de recolliment i de reflexió personal.